Dades sobre violència masclista per incidir en les polítiques públiques

En aquest portal de dades obertes trobareu informació rellevant sobre violència masclista. L’objectiu principal d’aquest espai és generar informació valuosa en dades i rellevant sobre la problemàtica de la violència masclista i de gènere a través de la recol·lecció i l’anàlisis de dades. En definitiva, busquem evidenciar la magnitud del problema per contribuir a la seva incidència en les polítiques públiques. 

Trobareu informació sobre tres àrees clau en la lluita contra la violència masclista: la sensibilització i prevenció, l’impacte de la violència i la seguretat feminista en l’espai púbic. Creiem que les dades obertes són una eina fonamental per a la presa de decisions informades i efectives. Per això, la nostra intenció és oferir informació per a ser utilitzada per organitzacions i responsables polítiques per al desenvolupament d'estratègies efectives i de protecció vers les violències masclistes. 

El portal web es distribueix en els següents apartats

Implicació social en la denúncia de violència masclista

En aquesta visualització es veu l’evolució de les persones que denuncien casos de violència masclista a Catalunya i el Barcelonès. Mostra com ha evolucionat el perfil de les persones que denuncien casos de violència masclista des de 2013 fins a 2025. En aquest sentit, s’observa que en aquest període analitzat la majoria de les denúncies han sigut realitzades per la propia usuària que pateix la violència, superant sempre el el 75% de les denúncies. 

A més a més, es destaca que el familiar o la persona propera de la víctima és la segona persona que més denúncies realitza, representant al voltant del 18% del total de les denúncies

La visualització mostra l'evolució del tipus de relació o vincle de la persona que truca per denunciar casos de violència masclista a Catalunya i el Barcelonès entre 2013 i 2025. Les dades reflexen que, en general, les amistats són les persones que més denuncien els casos de violència masclista, seguides pels progenitors i altres persones properes.

En concret, durant els anys 2013 a 2019, la majoria de les persones que van trucar per denunciar van ser amistats i progenitores, representant al voltant del 30% i 28% respectivament. Mentre que la relació amb germans/es i fills/es es va mantenir més o menys estable al voltant del 10%. 

No obstant, durant l’any 2020 es va produir un canvi en el tipus de relació de la persona que truca per denunciar, o els progenitors/res van disminuir significativament (del 24% al 4% en el conjunt de catalunya i del 22% al 5% en el Barcelonès). Va experimentar-se també un fort creixement de les persones que no van indicar la relació (+17% en tot Catalunya i +13% al Barcelonès).

El 2021 i 2022 es va tornar a nivells similars al 2019 i anteriors amb una lleugera disminució dels progenitors. Aquesta tendència s’ha normalitzat fins al 2025.

La visualització "perfil de les dones víctimes de violència masclista" mostra la distribució per edats de les trucades al 900 en el territori del Barcelonès i a tot Catalunya, des de 2018 fins a 2025. Les dades mostren que, durant el període 2018-2022, les dones que truquen al 900 tenen una distribució d'edats similar si comparem tots dos territoris, però que a partir de 2023 aquesta distribució canvia de manera notable en ambdós casos.

Segons les dades de dones que truquen al 900 al Barcelonès, entre 2018 i 2022, la majoria de les víctimes tenen entre 31 i 40 anys (al voltant del 44-45%), seguides de les dones entre 41 i 50 anys. En general, aquestes dades s'han mantingut força estables al llarg d'aquests anys. No obstant això, s'observa una lleu disminució en el percentatge de dones entre 41 i 50 anys en les dades del 2022 en comparació amb els anys anteriors. A partir de 2023, però, aquest patró canvia significativament: el grup de 18 a 30 anys creix de manera continuada fins a esdevenir el més representat el 2025 (30,1%), mentre que el pes del grup de 31 a 40 anys disminueix considerablement (fins al 16,8% el 2025) i el grup de més de 60 anys guanya també un pes notable.

Les dades de les dones que truquen al 900 de tot Catalunya també reflecteixen una tendència similar. La majoria de les víctimes es troben en el grup d'edat de 31 a 40 anys (entorn del 40-43%), seguides de les dones entre 41 i 50 anys. Igual que al Barcelonès, aquestes edats han estat consistents en els últims anys durant el període 2018-2022. A partir de 2023, en canvi, el grup de 18 a 30 anys guanya pes de forma progressiva i acaba situant-se com el més nombrós el 2025 (28,3%), mentre que el grup de 31 a 40 anys perd protagonisme (passant del 42,8% el 2022 al 13,5% el 2025) i els grups de més edat (51 a 60 anys i més de 60 anys) augmenten el seu pes relatiu, arribant a representar conjuntament més del 40% de les trucades els darrers anys.

La visualització també mostra el perfil educatiu de les dones víctimes de violència masclista en quant al seu nivell d’estudis en Catalunya i el Barcelonès durant els anys 2018 i 2025. Les dades indiquen que, en general, el percentatge de dones amb estudis secundaris és el més alt en totes les categories, seguit per les dones amb estudis primaris i superiors. El percentatge de dones sense estudis és més baix en totes les categories. No obstant això, cal tenir en compte que a partir de 2022 augmenta de manera molt significativa la categoria «No consta/altres», que passa a representar la major part dels registres, especialment a partir de 2023. Per tant, els percentatges dels nivells d’estudis a partir d’aquest any s’han d’interpretar amb cautela.

En el cas del Barcelonès, s’observa una tendència a la disminució del percentatge de dones amb estudis primaris des de 2018 a 2022, mentre que el percentatge de dones amb estudis secundaris ha augmentat gradualment. A més a més, el percentatge de dones amb estudis superiors també ha augmentat, encara que en menor mesura. A partir de 2023, però, la categoria «No consta/altres» passa a concentrar la major part dels registres (80,6% el 2023, 90,1% el 2024 i 91,0% el 2025). Entre les dades amb nivell d’estudis informat, els estudis superiors són els més representats, amb un 34,0% el 2023, un 79,4% el 2024 i un 90,0% el 2025, mentre que els estudis primaris pràcticament desapareixen (0,5% el 2023, 0,1% el 2024 i 0,0% el 2025).

Per altra banda, en el cas de tota Catalunya, el percentatge de dones amb estudis primaris i secundaris ha disminuït lleugerament mentre que el percentatge de dones amb estudis superiors ha augmentat en els últims anys. A més a més, el percentatge de dones sense estudis ha sigut relativament estable. A partir de 2022, però, la categoria «No consta/altres» augmenta de manera molt marcada i esdevé majoritària (56,4% el 2022 i 81,8% el 2023), arribant al 93,8% el 2024 i al 98,2% el 2025. Entre els casos amb nivell d’estudis informat, els estudis superiors guanyen pes, mentre que els estudis primaris i secundaris es redueixen fins a valors molt baixos. Així, el 2025 els estudis superiors representen el 1,4% del total de registres, davant del 0,2% dels estudis secundaris i del 0,0% dels estudis primaris.

Implicació de la jovent en la denuncia de les violències masclistes

En la visualització es presenta la informació sobre els casos atesos per la USAV (dades dels nois i noies estudiants de la ESO, Batxillerat i altres cicles), classificats per tipus i àmbit de violència, així com també per gènere de la víctima. Les dades corresponen als anys 2021 i 2022, ja que l’App va començar a funcionar a l’any 2021. 

Destaca la disminució significativa dels casos reportats en l’App per violència masclista en 2022, passant de 163 en 2021 a només 37 en 2022. Per altra banda, s’observa que el gènere femení és el que més casos reporta, representan el 61,1% del total en 2021 i el 63,4% en 2022. 

Tal com estan presentades les dades en origen no es pot establir una correlació entre les classificacions de tipologia i àmbit.  

A partir del 2023, les dades del Departament d’Educació no s’han publicat.

En la visualització es mostra el nombre d’activitats realitzades en Santa Coloma sobre prevenció i sensibilització en els anys 2020 fins a 2022, en les àrees d’igualtat, prevenció de violències masclistes i LGTBI. 

Destaca l’augment significatiu en el nombre d’activitats en les àrees d’igualtat i prevenció de violències masclistes durant el curs 21/22. L'àrea d’igualtat, va passar d’un total de 79 activitats en el període de 20/21 a 219 en 21/22, el que representa un aumento del 177%. En quant a la prevenció de violències, es va passar d’un total de 67 activitats el 20/21 a 196 activitats en el període 21/22, i això significa un augment del 192%.

Perfil de les víctimes de violència masclista

En la visualització es mostra l’evolució per anys del temps de relació quan les dones víctimes denuncien la violència masclista en Catalunya comparat amb el Barcelonès, desde 2013 fins a 2022, a través de les trucades a la línea d’atenció contra la violència de gènere. 

En les dades analitzades, s’observa un augment progressiu en les denúncies presentades quan la víctima porta entre 1 i 10 anys de relació amb el seu agresor en els anys 2020 i 2021. A més a més, s’aprecia que en l’any 2020 la majoria de les denúncies es van acumular entre les víctimes que havien estat en una relació entre 1 i 5 anys amb l'agressor. 

L’any 2022 es va registrar un gran nombre de denúncies que no especifiquen o no consta el temps de relació amb l’agressor. 

A partir de 2022 s’observa una disminució general del nombre de trucades en totes les franges de temps de relació, tant a Catalunya com al Barcelonès. Aquesta tendència es manté fins al 2025, amb els valors més baixos de la sèrie en diverses categories.

En les dades de 2023-2025 del Barcelonès, la categoria «1 any o menys» no presenta valor registrat.

Es mostra l’edat de la víctima que denuncia la violència masclista a Catalunya i el Barcelonès, des de 2013 fins a 2025.

Entre les dades a destacar, s’observa que en la majoria dels anys la franja que més trucades registra és la de dones de 31 a 40 anys.

A més, els anys 2020 i 2021 es registra un augment de les trucades de dones de 31 a 40 anys, amb el màxim de la sèrie el 2020.

A partir de 2022 s’observa una disminució general de les trucades en totes les franges d’edat, especialment durant els anys 2023-2025.

Aquest descens és especialment notable en el grup de 31 a 40 anys, que passa de 3.669 trucades a Catalunya el 2022 a 91 el 2025.

L’augment de les denúncies en els grups d’edat esmentats i el menor temps de relació de les dones que denuncien amb el seu agressor pot ser indicatiu d’una major sensibilització i conscienciació sobre la violència masclista.

Impacte de la violència de gènere en el territori i els seus recursos

La visualització mostra l’evolució de denúncies per violència masclista en Catalunya, el Barcelonès Nord i Santa Coloma de Gramenet desde 2018 fins a 2022. Segons les dades presentades, en Santa Coloma de Gramenet, les denúncies per lesions i maltractament es van mantenir al voltant del 65% en els anys 2018, 2019 i 2020, mentre que en 2021 i 2022 van augmentar significativament, arribant al 76% i 72% respectivament. A més a més, va haver un augment en les denúncies per infraccions de penes i mesures, del 13% en 2018 al 20% en 2021 i 2022. També és important destacar que en 2022, les denúncies per violència sexual van augmentar al 7%. 

En el Barcelonès nord, les denúncies per lesions i maltractament també van augmentar significativament, del 53% en 2018 al 86% en 2021 i 85% en 2022. A més a més, va haver un augment en les denúncies per violència sexual, del 10% en 2018 al 11% en 2020. No obstant això, en 2021 i 2022, no es van proporcionar dades sobre denúncies de violència sexual. En referència a les infraccions de penes i mesures, van disminuir del 17% en 2020 al 13% en 2021 i al 10% en 2022.

En Catalunya en general, les denúncies per lesions i maltractament es van mantenir estables al volant del 69% en 2021 i el 68% en 2022. Les denúncies per violència sexual es van mantenir estables al voltant del 9% en 2021 i 2022, mentre que les infraccions de penes i mesures van augmentar lleugerament del 12% en 2018 al 14% en els anys següents.

A partir del 2023, les dades del Departament d’Educació no s’han publicat amb aquestes classificacions.

Mesures per a protegir a les dones

En la visualització es mostra l’evolució de les resolucions sobre les ordres de protecció a les dones en Catalunya, el Barcelonès nord i Santa Coloma durant els anys 2018 al 2022. En general, es pot observar que el nombre de les ordres de protecció adoptades ha fluctuat, mentre que el percentatge d’ordres de protecció denegades ha augmentat en la majoria dels casos. 

En Santa Coloma de Gramenet, el percentatge d’ordres de protecció adoptades va augmentar de 55% en 2018 a 59% en 2022, mentre que el percentatge d’ordres de protecció denegades va disminuir del 45% en 2018 al 40% en 2022.

En el Barcelonès nord, el percentatge d’ordres de protecció adoptades va augmentar de 37% en 2018 a 51% en 2021, però després va disminuir a 31% en 2022. En contrast, el percentatge d’ordres denegades va augmentar significativament del 38% en 2018 al 67% en 2022. 

Per últim, en Catalunya el percentatge d’ordres adoptades es va mantenir estable al voltant del 50% durant els anys 2018 al 2022, mentre que el percentatge d’ordres de protecció denegades va augmentar del 46% en 2018 al 53% en 2022. 

Impacte de la violència de gènere en el territori i els seus recursos

La visualització mostra l’evolució del nombre de trucades rebudes al servei d’atenció telefònica a dones víctimes de violència masclista a Catalunya desde 2013 fins al 2025. Hi ha una tendència a l’alça en la quantitat de trucades rebudes, amb un pic significatiu en 2021, quan es van rebre més de 11.000 trucades. En general, durant els anys 2013 a 2018, el nombre de trucades va fluctuar en un rang estret, amb algunes variacions anuals, però no va haver canvis importants en la quantitat de trucades rebudes. No obstant això, a partir de l’any 2019, va haver un augment constant i significatiu en el nombre de trucades, assolint el seu punt màxim en 2021. Tanmateix, també jo ha un repunt al 2023, superant las 11.000 trucades. En general, però, el nombre de trucades ha augmentat en més de 1.000 trucades

La visualització mostra el nombre d’atencions als centres d’atenció a la dona a Catalunya i al Baix Besòs (Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià) des de 2019 fins a 2024, expressades en atencions per cada 1.000 habitants.

A Catalunya s’observa un increment progressiu en el nombre d’atencions per cada 1.000 habitants, amb un augment del 51,6 % entre 2019 i 2024. El 2024 s’assoleix el valor més alt del període, amb 16,87 atencions per cada 1.000 habitants.

Al Baix Besòs, la taxa d’atenció presenta algunes fluctuacions, assolint el màxim el 2022, amb 16,96 atencions per cada 1.000 habitants, i disminuint posteriorment fins a 13,61 el 2024.

D’altra banda, Santa Coloma de Gramenet mostra un augment important en el nombre d’atencions a partir de 2021, assolint un màxim de 25 atencions per cada 1.000 habitants el 2023. El 2024 es registra un lleuger descens, fins a les 22,68 atencions per cada 1.000 habitants.

En la visualització es veu l’evolució de les dones ateses a Santa Coloma de Gramenet en els últims 8 anys, desde el 2018 fins al 2025. En l’any 2018, es van registrar 436 dones ateses, mentre que en 2019 aquesta xifra es va incrementar a 488 dones. No obstant, en el 2022, la xifra de dones ateses va disminuir a 437. 

No obstant això, el nombre de dones ateses en Santa Coloma en l’any 2021 va augmentar significativament a 602, mostrant una tendència a l’alça. A més a més, a l’any 2022 es van registrar 750 dones ateses.  Un tendència que es manté fins al 2024 amb 809 dones. Al 2025 s’ha reduït significativament, amb 661 dones atesas. 

La visualització mostra el perfil de les dones víctimes de violència masclista ateses en Santa Coloma segons la seva edat en els últims vuit anys. En general, podem observar que la majoria d'usuàries que acudeixen es troben en un tram d'edat d'entre 31 a 50 anys, això representa més del 50% de les atencions en tots els anys.

En quant a l'evolució temporal, es pot observar que la proporció de dones menors de 18 anys que acudeixen al SIAD ha augmentat gradualment, passant d'un 0% en 2018 a un 2% en 2022, arribant a un màxim similar del 2% l'any 2024, per després reduir-se lleugerament fins a l'1% l'any 2025.

També es pot destacar que la proporció de dones en el tram d'edat de 18 a 30 anys ha augmentat de manera notable en el conjunt del període, passant del 7,6% en 2018 a un màxim proper al 18% els anys 2023 i 2024, per situar-se al 15% l'any 2025, mentre que la proporció de dones de 41 a 50 anys ha mantingut una tendència estable al voltant del 30% fins l'any 2025.

Respecte al nivell d'estudis, es pot observar que la majoria de les usuàries ateses tenen estudis primaris o secundaris, amb un percentatge similar cada any.

A més a més, es veu que el percentatge d'usuàries amb estudis superiors ha fluctuat, passant d'un 7% en 2018 al 12% en 2019, i mantenint-se entre el 8% i el 10% fins al 2022. A partir d'aleshores, però, el percentatge ha crescut de manera continuada fins a assolir el 13% l'any 2024 i el 15,5% l'any 2025.

Per altra banda, el percentatge de dones sense estudis s'ha mantingut relativament estable entorn del 4-5% des de 2020, situant-se en un 4,7% l'any 2025.

També es pot apreciar que en alguns anys hi ha un percentatge de dones a les que no s'ha registrat el nivell d'estudis (no consta). En 2020, aquest percentatge va augmentar significativament. No obstant, en 2021 i 2022 s'ha reduït en comparació amb l'any anterior. A partir de l'any 2023, aquesta categoria ha deixat de comptabilitzar-se, ja que no consta cap cas classificat com a 'no consta' en els anys 2023, 2024 i 2025.

Pel que fa a la situació econòmica de les dones ateses, s'observa un augment progressiu del percentatge de dones amb independència econòmica, que ha passat del 44% l'any 2018 al 55% l'any 2025, mentre que el percentatge de dones econòmicament dependents ha disminuït del 46% al 25% en el mateix període. El percentatge de dones que reben ajuts socials s'ha mantingut relativament estable, entorn del 6-8%. Cal destacar, finalment, l'augment del percentatge de casos sense aquesta dada registrada (no consta), que va arribar a representar fins a un 26% l'any 2024, tot i que s'ha reduït fins al 15% l'any 2025.

En relació amb les unitats de convivència, la majoria de les dones víctimes de violència masclista a Santa Coloma són monoparentals o tenen una parella estable amb fills o filles a càrrec. En el cas de les unitats monoparentals, s'observa una estabilitat en el percentatge al llarg dels anys, amb una lleugera tendència a l'alça fins a situar-se al 25% l'any 2025, mentre que en el cas de les parelles estables amb fills o filles a càrrec, s'ha produït un descens del 24% en 2018 al 17% en 2022, tot i que ha repuntat lleugerament fins al 20% l'any 2025.

Per altra banda, s'observa un augment en el percentatge de dones víctimes de violència masclista a les unitats de convivència de família extensa, passant del 15% en 2018 a un màxim del 23% en 2022, per després disminuir de manera notable fins a l'11% l'any 2025.

També hi ha hagut un augment en el percentatge de dones que tenen una unitat de convivència unipersonal, encara que aquest ha sigut amb més moderació, situant-se al voltant del 10% l'any 2025.

Pel que fa a les dones que es troben en procés de separació, s'observa un descens important en els últims anys, passant del 7% en 2019 al 2% en 2022, tot i que aquest percentatge ha tornat a augmentar fins al 5% l'any 2025.

Per últim, el percentatge de dones víctimes de violència masclista que comparteixen habitatge sense vincles familiars és estable al llarg dels anys, amb un valor aproximat del 4%, que es manté també l'any 2025.

Respecte a l'estat civil de les dones ateses a Santa Coloma, en l'any 2018, el 42% de les dones estaven casades, mentre que el 26% eren solteres, el 13% divorciades i el 6% separades de fet.

Per l'any 2022, s'observa que ha disminuït el percentatge de dones casades ateses, passant del 42% al 35%, mentre que ha incrementat el percentatge de dones solteres i en parelles estables, del 26% al 31% i del 5% al 6%. Aquesta tendència s'ha mantingut fins al 2025, any en què les dones casades representen el 32% i les solteres ja superen aquest grup amb un 36%, mentre que les dones en parella estable arriben al 8%.

En quant a les dones separades de dret, s'ha mantingut relativament estable entorn del 3-4% al llarg dels anys, mentre que les dones separades de fet va augmentar del 6% en 2018 al 8% en 2022, per després reduir-se de nou fins al 4% l'any 2025.

Respecte a la situació laboral de les dones ateses, s'observa una disminució de les dones en situació d'atur al llarg del període, passant d'un 40% en 2018 a un 28% en 2022, mantenint-se en un nivell similar (27%) l'any 2025.

Per altra banda, es destaca que la majoria de dones tenen feina, ja sigui a jornada completa (24% en 2022, 25% en 2025), a temps parcial (11% en 2022, augmentant fins al 17% en 2025) o que es troben en baixa laboral (8% en 2022, 7% en 2025).

Pel que fa a les dones que no treballen de manera remunerada, aquest grup ha oscil·lat entre un 0% i un 3% al llarg del període, situant-se en un 1% l'any 2025.

També es destaca un petit percentatge d'usuàries que es troben en situació de jubilació (7% en 2022, mantenint-se en un nivell similar l'any 2025), mentre que el percentatge d'estudiants va augmentar del 3% en 2018 al 5% en 2022, per reduir-se lleugerament fins al 4% l'any 2025.

Cal mencionar un percentatge significatiu de dones que s'inclouen en la categoria 'd'altres', que ha oscil·lat entre el 9% en 2018 i el 14% en 2022, tot i que ha tornat a baixar fins al 9% l'any 2025, nivells similars als de 2018.

En relació al país d'origen de les dones ateses, s'observa que la majoria de les dones són d'Espanya, representant el 61% en 2018 i augmentant fins a un màxim del 64% en 2022, per després reduir-se fins al 59% l'any 2025. Fins al 2022, el següent país amb major presència era el Marroc, tot i que a partir de 2023 aquesta posició ha passat a ser ocupada per Colòmbia.

Per altra banda, la resta de països no presenten gaires variacions destacables, encara que sobresurt l'augment sostingut de la presència de dones de Colòmbia, que ha passat de representar l'1,8% l'any 2018 a un 5,4% l'any 2025, mentre que la presència de dones de la República Dominicana s'ha mantingut baixa i relativament estable, entorn de l'1%.

Delictes en l'espai públic

En la visualització es mostra la distribució dels delictes coneguts a l'espai públic en Catalunya, així com en dos ciutats del Baix Besòs: Santa Coloma i Badalona, entre els anys 2022 i 2025. En 2022, en Catalunya, la majoria dels delictes coneguts (83%) van ser contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic, mentre que els delictes de lesions, contra la llibertat i contra la seguretat viària van representar un percentatge menor. Aquest percentatge ha augmentat lleugerament en els anys posteriors, situant-se entorn del 87-88% els anys 2023 i 2024, i del 86% l'any 2025.

En Santa Coloma, la majoria de delictes coneguts en 2022 també van ser contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic (82%, i no un 77% com s'havia indicat anteriorment), encara que el percentatge de delictes de lesions va ser més alt que en Catalunya en el seu conjunt, amb un 11% (i no un 9%, com s'havia indicat anteriorment). Aquesta tendència s'ha accentuat en els anys següents: el pes dels delictes contra el patrimoni ha anat baixant fins al 80% l'any 2024 i el 79% l'any 2025, mentre que el percentatge de lesions ha crescut fins a un màxim del 12% l'any 2024, situant-se en un 12% l'any 2025.

En Badalona, el percentatge de delictes coneguts contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic va ser encara major que en Santa Coloma i Catalunya, amb un 88% l'any 2022 (i no un 86% com s'havia indicat anteriorment). Aquest percentatge ha disminuït lleugerament fins al 86-87% en els anys 2023 i 2024, i s'ha situat en un 87% l'any 2025, mantenint-se com el més alt dels tres territoris analitzats, tot i que ara molt proper al de Catalunya.

En aquesta visualització es mostren les víctimes dels diferents delictes a Catalunya per tipologia de delicte, sexe i edat entre els anys 2018 i 2024. En general, podem observar que les dones són més víctimes dels delictes sexuals que els homes en totes les edats, una tendència que es manté de manera constant al llarg de tot el període, fins al 2024.

En relació a la distribució de víctimes per edat, es pot observar que els víctimes més joves, especialment en el rang d'edat de 0 a 13 anys, són especialment vulnerables als delictes sexuals.

Altre aspecte important a tenir en compte és l'evolució de la quantitat de víctimes de delictes sexuals al llarg del temps. Es pot observar que, en general, hi ha hagut un augment sostingut en el nombre de víctimes de delictes sexuals, tant en homes com en dones, al llarg de tot el període 2018-2024. A diferència del que s'havia indicat anteriorment, les dades no mostren cap excepció en el cas dels homes d'entre 14 i 17 anys: aquest grup presenta un creixement continuat any rere any (de 3 víctimes el 2018 a 109 el 2024), sense cap disminució el 2021. Les úniques lleugeres davallades es donen entre les dones més joves (0 a 13 i 14 a 17 anys), amb petits descensos puntuals el 2022 i el 2024 després de màxims el 2021 i el 2023 respectivament, així com una petita reducció global en el nombre total de dones víctimes entre 2023 i 2024 (de 3.427 a 3.394 casos).

Delictes en l'espai públic contra les dones

La visualització mostra l’evolució de la violència masclista en l’àmbit social i comunitari a Catalunya, desde 2011 fins 2025. Els delictes que es consideren dins d’aquesta categoria són aquells que han succeït en els espais públics. Les dades s’han desglossat per edat i any.

En relació a la distribució per edat de les dones víctimes, s’observa una tendència constant en que les víctimes més joves són les més afectades. En 2011, les víctimes menors de 20 anys representen el grup més nombrós amb 210 casos, mentre que en 2025 es van registrar 1.372 víctimes. La violència contra les dones de entre 20 i 29 anys també és significativa, amb un augment considerable a partir de 2014, tot i que en els dos últims anys el ritme de creixement s’ha estabilitzat. Per altra banda, les víctimes majors de 50 anys són les que menys casos registren, però també experimenten un augment en els últims anys, passant de 35 casos el 2011 a 279 el 2025.

En el cas dels agressors, veiem que hi ha una inversió de les edats on agredeixen més els homes que es troben entre els grups d’edat de 30 a 39 anys, encara que amb una diferència més reduïda respecte als altres grups d’edat (l’any 2022 el grup dominant era el de 40 a 49 anys, amb una diferència molt més gran), a l’any 2025.

En la primera visualització es presenta la comparació entre el nombre de dones i nenes majors de 16 anys que han sigut víctimes de violència sexual en espais públics i el total d’agressions sexuals en Catalunya desde 2017 fins a 2024. Les dades demostren que les agressions en espais públics representen una part significativa de totes les agressions sexuals en la regió.

En l’any 2017, les agressions sexuals en espais públics representen el 61% de totes les agressions sexuals en Catalunya, mentre que en 2020, aquesta xifra es va reduir al 50%. No obstant, en 2021, el percentatge d’agressions sexuals en espais públics va augmentar al 52% del total d’agressions. Aquesta tendència a l’alça s’ha mantingut en els anys posteriors, arribant al 58% el 2022, al 59% el 2023 i al 61% el 2024, una xifra similar a la registrada el 2017.

En la tercera visualització es mostra una comparativa del nombre de dones i nenes majors de 16 anys víctimes de violència sexual en espais públics per tipus d’espai en Catalunya entre els anys 2017 i 2024. Les dades mostren que el nombre d’agressions sexuals en espais públics es distribueixen de manera desigual entre els diferents tipus d’espais.

En primer lloc, s’observa que les vies de comunicació són el tipus d’espai públic amb major nombre d’agressions sexuals, amb un total de 14.872casos en els últims 8 anys. Segueixen els establiments amb 9.300 casos i les instal·lacions amb 7.789 casos. Per altra banda, els espais oberts i mitjans de transport van registrar un nombre menor d’agressions sexuals amb 4.271 i 1.922 casos respectivament.

En segon lloc, la visualització també mostra el nombre d’agressions sexuals en espais privats, sent els habitatges el tipus d’espai amb major nombre de casos amb un total de 25.179 en els últims 8 anys. Les dependències comunes o annexes a habitatges van registrar 2.118 casos en el mateix període, mentre que la resta d’espais privats ("altres") en van sumar 129.

La visualització mostra la comparativa dels delictes contra la llibertat sexual en Catalunya i en dos municipis, Badalona i Santa Coloma, en el període entre 2018 i 2025. Les dades es presenten per cada 10.000 habitants. 

En Catalunya, el nombre de delictes contra la llibertat sexual per cada 10.000 habitants va oscil·lar entre 2.3 i 3.2 fins el 2021. amb un augment notable en 2021. Entre el 2021 i el 2024, hi ha un augment cosndierable fins al 4.5 al 2024.

En Badalona, el nombre de delictes va ser significativament més alt que en Catalunya en 2018, amb una tasa de 5.5. per cada 10.000 habitants. No obstant, en els següents anys, la tasa va disminuir i es va mantenir per sota de la mitjana catalana en 2019 j 2020. No hi ha dades disponibles per a 2021 ni 2022. Tot i així, entre el 2023 i el 2024, las dades son molt menors, entre 2.1 i 2.6.

En Santa Coloma, la tasa de delictes contra la llibertat sexual ha sigut significativament menor que la mitjana catalana i la de Badalona durant tot el període considerat, amb una tasa de només 0.1 per cada 10.000 habitants en 2021. 

La visualització mostra l’evolució del nombre d’adhesions a la Xarxa Violeta en Santa Coloma de Gramenet per any, desde el 2019 fins al 2022. En el 2019 van haver 64 adhesions a la xarxa violeta.

En el 2021, el nombre d’adhesions va aumentar significativamente a 294 i en 2022 es van registrar un total de 340 adhesions. 

La visualització mostra el nombre de locals a la Xarxa Violeta de Santa Coloma per tipus en l'any 2026. Els comerços de proximitat lideren clarament amb 154 adhesions, especialment l'alimentació i bellesa (59 i 45 locals respectivament), seguida per la restauració amb 52 locals.

Els espais públics i serveis són la tercera categoria més representada amb 41 adhesions, destacant els serveis municipals (18) i centres de formació (17). Els locals d'oci, tot i ser menys nombrosos (només 6), completen l'oferta de restauració i entreteniment del barri.

Destaca que hi ha 30 locals pendent de categoritzar, una proporció considerable que suggereix oportunitats per clarificar i formalitzar més adhesions.

Finalment, es pot apreciar que la Xarxa Violeta s'estructura fonamentalment al voltant del comerç de proximitat i l'alimentació, que són el cor de l'activitat comercial de Santa Coloma, complementats per serveis essencials i espais públics municipals.